Tòquio blues (Norwegian Wood) - Trobada i impressions

Per començar amb la novel·la Tòquio blues (Norwegian Wood) de l'autor japonès Haruki Murakami, hem escollit per trobar-nos i parlar-ne l'hotel H10 Itaca a prop de Sants, aprofitant la setmana de les terrasses dels hotels de Barcelona, i donar-vos les nostres impressions.

 Cal dir que les valoracions sobre el llibre han estat diferents entre nosaltres, però primer posem-nos una mica en antecedents. Parlem d'un best-seller de l'autor publicat originalment al Japó a l'any 1987 amb 4 milions de còpies venudes. Citant paraules del propi autor, la obra va ser només un experiment de novel·la realista, allunyat del seu estil habitualment més fantàstic. La novel·la està explicada en primera persona pel seu protagonista, el Toru Watanabe, un home japonès de trenta-set anys que recorda una època de la seva vida, disset anys enrera, durant els seus anys a la universitat, al Tòquio de finals de la dècada dels seixanta, amb les seves vivències personals i sentimentals, i les circumstàncies, força tràgiques, que el van envoltar. Val a dir que la novel·la comença d'una forma ben curiosa, amb el protagonista embarcat a un avió, i amb una reproducció pels altaveus d'una cançó dels Beatles, “Norwegian Wood”, com a simple música ambiental. La música moltes vegades és important no només per les emocions que ens pot transmetre, sinó pels records que ens porta, i en aquest cas no és diferent, doncs pel protagonista el simple fet d'escoltar aquesta cançó desemboca en un torrent de records que acaben conformant la història de la novel·la. La música té un paper molt destacat durant tot el llibre i és una bona idea escoltar-la a mesura que es va llegint, ja que es fa referència a moltíssimes cançons de l'època. En aquest sentit us remetem a les entrades anteriors del blog. D'altra banda, la literatura també té un paper protagonista, amb moltes mencions a obres i autors clàssics i contemporanis.

No explicarem els detalls de la història principal ni dels seus personatges, val la pena descobrir-los a poc a poc. Però us podem dir que es tracten temes molt personals com l'amistat, l'amor, la soledat, el buit que provoca la mort dels éssers estimats, i com podem arribar a ser de fràgils emocionalment els éssers humans. Per altres temes que formen part indiscutible de la novela, com el suicidi per exemple, es podria entendre que formen part d'un context cultural concret, però això ho deixem perque cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Un altre punt per destacar són les descripcions detallades que fa l'autor dels escenaris que recorre el protagonista en els seus records. Tot i ser una novel·la molt centrada en fets, sentiments, vivències i diàlegs entre els personatges, l'autor no deixa de banda les descripcions detallades i ens fa imaginar uns escenaris amb tot luxe de detalls, però alhora plegats de contradiccions: la bellesa d'un prat barrejada amb un trist record i sentiment de culpa... una residència d'estudiants gris i apagada... un sanatori situat a les muntanyes, on contrasta la pau i tranquil·litat que s'hi respira amb el sofriment interior dels seus habitants... el paisatge urbà... el terrat d'un centre comercial sota la pluja, que no obstant sembla buit de vida... un terrat on sorgeixen els sentiments i l'amor entre la música, sense que importi el fet d'estar envoltats per un gran incendi...


La sexualitat és molt present durant tota la obra, l'autor no s'està de descriure les relacions humanes amb detall i les descripcions sexuals son freqüents i explícites, però sense ànim de provocar al lector, perque tot i detallades, acaben tenint un rerefons més aviat trist per les circumstàncies i gairebé sempre es podrien entendre com una recerca d'alleujament, com una vàlvula de sortida pels protagonistes.

En resum, és una novel·la realista, sobre persones, sentiments i vivències, sobre l'amor, l'amistat, la mort, la fragilitat psicològica i emocional... podríem dir que en general és força trista, i farcida de referències a la música i a la literatura. Us podrà agradar o no, alguns pensaran que és una obra mestra, d'altres que és massa depriment i fins i tot podríem dir costumbrista, però de ben segur que no us deixarà indiferents, com no ens ha deixat a nosaltres.

Com a última curiositat, per si la voleu veure, hi ha una adaptació de la novel·la al cinema, de l'any 2010, que va ser nominada al Lleó d'Or del festival de Venècia com a millor pel·lícula, i a diversos premis de cinema asiàtic.

Gràcies per llegir-nos i us emplaçem per la nostra propera novel·la!